Domingo Ferre

fotomamenernest20072012

L’estudi Domingoferré es funda l’any 1991 i la seva activitat es reparteix entre els projectes d’obra pública i els de promoció privada. El seus primers treballs estan relacionats amb infraestructures urbanes concebudes sempre com un espai públic dins el paisatge urbà on se situen. Aquesta voluntat d’espais complexes però plurals i lliures, universals, s’aprecia també en els edificis realitzats, on es distingeix sempre una estratègia urbana que, sumada als requeriments funcionals del projecte, cerca col·locar-se en el lloc i respondre al seu entorn des de la vessant urbana i social. L’obra que realitzen està impregnada d’una particular sensibilitat en el treball constructiu, l’estructura, i l’expressió plàstica per definir el seu llenguatge arquitectònic que els porta, als inicis, a treballar amb formigó armat. Això els permet superar alguns convencionalismes de la construcció tradicional i construir espais més singulars amb el potencial estructural que aquest material aporta.

Paral·lelament, des de l’estudi s’impulsen també projectes d’investigació, centrats actualment en la regeneració d’espais portuaris i la transformació del paisatge urbà en la vessant turística. Aquests projectes superen l’àmbit de l’arquitectura i es relacionen amb equips més amplis i multidisciplinars, una tasca que està estretament lligada amb la vessant docent tant de Mamen Domingo com d’Ernest Ferré. Són professors a la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili, respectivament. També han impartit classes i conferències en diverses universitats tant a Catalunya com a la resta del món. Mamen Domingo ha estat Guest Project Professor a la ETH de Zurich entre els anys 2005 i 2009. El perfil docent i investigador, vinculat al territori i al context cultural, els aproxima i compromet en els grans reptes de la recerca actual, la implantació de les noves tecnologies a les ciutats i l’eficàcia en l’ús dels recursos, el respecte al mediambient i la sostenibilitat.

La inequívoca pertinença a l’escola de Barcelona és transgredida sovint per un experiment constant en el propi procés projectual, per al qual se sol utilitzar un text literari com a company de viatge. Més enllà de buscar en aquests textos algun tipus de suggeriment, classificar-lo i representar-lo arquitectònicament, es busca crear un nou marc de referència on projectar a través de l’abstracció del text. S’agafen en préstec estructures de composició pròpies del món literari per tal d’extreure de l’arquitectura la mateixa capacitat de comunicar i emocionar. El tema genèric d’una Obra d’art s’entén com el sentiment o la ideologia que es troba al seu rerefons i la sosté, i que, en termes clàssics, seria el que s’expressava antigament a través d’una obra d’art. En canvi, el tema específic, és l’incident, el gest. Podríem dir, doncs, que és aquell sentiment o aquella ideologia que es concreta en la forma i genera, en aquest cas, resultats formals singulars en cadascuna de les obres d’arquitectura realitzades.

L’estudi ha rebut nombrosos reconeixements per la seva obra construïda, entre els que cal destacar el primer premi i finalista a les edicions V i IV de la BIENNAL ALEJANDRO DE LA SOTA 2007 i 2005, així com finalista a les edicions 2003 i 2001 de la mateixa BIENNAL; també ha estat finalista als EUROPEAN PRIZE MIES VAN DER ROHE 2005 i als premis FAD 2011, 2005, 2004, 2000, 1999. Diverses publicacions fan divulgació del seu treball, així com la constant participació en debats i conferències.